viernes, 20 de junio de 2008

nuestro mosaico !!



Aqui esta nuestro esperado mosaico !
comenzamos a hacerlo sobre el mes de abril, lo primero que hicimos fué que Carmela la profesora de Plástica nos lo dibujara en la pared y siguiendo las instrucciones de Miquel lo ivamos haciendo...
parecía muy difícil de hacer pero que vá!
cortavamos los azulejos a unas medidas pequeñas i lo ajuntavamos con el cemento y se colocaba en la pared etc...
comenzámos haciendo el fondo amarillo, porque supuestamente era lo que menos costaba y así si nos equivámos no se notaba tanto, pero después ya fuimos cogiendo práctica!
así fuimos haciendo el resto de los dibujos.
Ha sido un mosaico muy costoso ya que comenzamos tarde...
y hubieron muchas lluvias que nos impedían bajar a hacerlo, pero al final ya está hecho!
Ha sido un trabajo muy bonito y para el recuerdo !

visita a una exposición

el pasado 13 de junio nos fuimos de visita a una exposicion de cuadros,
la autora era de Patricia Climent, la exposición era muy interesante y hubieron algunos cuadros que me gustaron.
La exposicion trataba sobre las mujeres, desde el maltrato, las características de las mujeres, etc
también nos hablaba de Valencia capital hubo un cuadro que me llamo mucho la atención se referia a que en Valencia ya no se hablaba Valenciano, en resumen que se estaban perdiendo muchas tradiciones...
Había también cuadros en Francés ya que la autora se a pasado la mayoría de su vida en Francia, y ahora está en Piles porque allí es donde vivía su padre.

miércoles, 7 de mayo de 2008

festividad del 1 de mayo


El Día internacional de los trabajadores o Primero de mayo, es la fiesta por antonomasia del movimiento obrero mundial.
Desde su establecimiento en la mayoría de países (aunque la consideración de día festivo fue en muchos casos tardía) por acuerdo del Congreso Obrero Socialista de la Segunda Internacional, celebrado en París en 1889, es una jornada de lucha reivindicativa y de homenaje a los Mártires de Chicago, sindicalistas anarquistas, que fueron ejecutados en Estados Unidos por su participación en las jornadas de lucha por la consecución de la jornada laboral de ocho horas que tuvieron su origen en la huelga iniciada el 1 de mayo de 1886 y su punto álgido tres días más tarde, el 4 de mayo, en la Revuelta de Haymarket en Chicago.
Llamativamente en los Estados Unidos no se celebra esta conmemoración. Allí celebran el Labor Day el primer lunes de septiembre desde 1882 en una parada realizada en Nueva York y organizada por la Noble Orden de los Caballeros del Trabajo (Knights of Labor, en inglés). El presidente Grover Cleveland, auspició la celebración en septiembre por temor a que la fecha de mayo reforzase el movimiento socialista en los Estados Unidos.



Los hechos que dieron lugar esta celebración están contextualizados en los albores de la revolución industrial en los Estados Unidos. A fines del siglo XIX Chicago era la segunda ciudad de EE.UU. Del oeste y del sudeste llegaban cada año por ferrocarril miles de ganaderos desocupados, creando las primeras villas humildes que albergarían a cientos de miles de trabajadores. Además, estos centros urbanos acogieron a emigrantes venidos de todo el mundo a lo largo del siglo XIX.

festividad del 2 de mayo


El levantamiento del 2 de mayo de 1808 es el nombre por el que se conocen los hechos violentos acontencidos en Madrid aquella jornada, surgidos por la protesta popular ante la situación de incertidumbre política generada tras el Motín de Aranjuez y que reprimida por las fuerzas napoleónicas, presentes en la ciudad, extendió por todo el país una ola de proclamas de indignación y llamamientos públicos a la insurrección armada, iniciada a partir del Bando de los alcaldes de Móstoles, que desembocaría en el conflicto de la Guerra de Independencia Española.




Los acontecimientos del Dos de Mayo suelen recibir homenajes todos los aniversarios de dicha fecha. Además es la fiesta de la actual Comunidad de Madrid. Sobresalen entre los homenajes los celebrados con motivos de su 1º Centenario en 1908, con la inauguración del conjunto esculturico de bronce Héroes del Dos de Mayo del escultor Aniceto Marinas, por parte del rey Alfonso XIII, y las celebraciones del 2ª Centenario en 2008. Éstas últimas estuvieron protagonizadas por un espectaculo del grupo teatral La Fura dels Baus, con una moderna escenificación de los fusilamientos del 3 de mayo. También se llevaron a cabo actividades culturales, tanto en la capital como en Móstoles, como la colocación de una ofrenda floral a los héroes del 2 de mayo de 1808 en el Cementerio de la Florida, un desfile en la Puerta del Sol con la colocación de una corona de flores a las placas de agradecimiento a los que lucharon el 2 de mayo de 1808 así como a los ciudadanos que ayudaron a las víctimas del atentado del 11 de marzo de 2004, y una ceremonia de entrega de premios en la Sede de la Presidencia de la Comunidad de Madrid.

lunes, 5 de mayo de 2008

Día de la madre


El Día de la Madre es una festividad que conmemora a las madres. Se celebra en diferentes fechas del año según el país, como se ve más abajo. Las madres frecuentemente reciben regalos ese día.


Las primeras celebraciones del Día de la Madre, se remontan a la antigua Grecia, donde se le rendían honores a Rhea, la madre de los dioses Zeus, Poseidón y Hades.
Igualmente los romanos llamaron a esta celebración La Hilaria cuando la adquirieron de los griegos y se celebraba el 15 de marzo en el templo de Cibeles y durante tres días se hacían ofrecimientos.
Los primeros cristianos transformaron estas celebraciones en honor a la Virgen María, la madre de Jesús.
En el santoral católico el 8 de diciembre se celebra la fiesta de la Inmaculada Concepción, fecha que se mantiene en la celebración del Día de la Madre en algunos países como Panamá.
En Inglaterra hacia el siglo XVII, tenía lugar un acontecimiento similar, también a la Virgen, que se denominaba Domingo de las Madres. Los niños concurrían a misa y regresaban a sus hogares con regalos para sus progenitoras.
En Estados Unidos, en cambio, la celebración tiene sus orígenes hacia 1872, cuando Julia Ward Howe, autora del Himno de batalla de la República, sugirió que esa fecha fuera dedicada a honrar la paz, y comenzó celebrando cada año encuentros en la ciudad de Boston, Massachusetts en celebración del Día de la Madre.
Ana Jarvis en 1905, se comenzó a enviar cartas a políticos, abogados y otras personas influyentes solicitando que se consagrara Día de la Madre el segundo domingo de mayo y para 1910 ya se celebraba en muchos estados de la Unión, asi en 1912 logró que se creara la Asociación Internacional Día de la Madre con el objetivo de promover su iniciativa.
Finalmente, en 1914, el Congreso de Estados Unidos aprobó la fecha como el Día de la Madre y la declaró fiesta nacional, lo cual fue apoyado por el Presidente Woodrow Wilson.
Más tarde otros países se adhirieron a esta iniciativa y pronto Ana pudo ver que más de 40 países del mundo celebraban el Día de la madre en fechas similares.
Sin embargo, la festividad impulsada por Ana Jarvis comenzó a mercantilizarse, de manera tal que se desvirtuaba el origen de la celebración. Esto motivó a que Ana presentara una demanda, en 1923, para que se eliminara la fecha del calendario de festividades oficiales.
Su reclamo fue de gran alcanze que provoco que fuera arrestada por disturbios durante una reunión de madres de soldados en lucha, que vendían claveles blancos, el símbolo que Jarvis había impulsado para identificar la fecha.
Ana luchó con insistencia contra la idea que ella misma había impulsado, perdiendo todo el apoyo de aquellos que la acompañaran inicialmente.
En un reportaje que le hicieron antes de su muerte Ana mencionó su arrepentimiento por haber impulsado el Día de la Madre pues ella jamas se imagino que este dia fuera utilizado mas bien mercantilmente y no con el fin que ella habia idealizado.

martes, 29 de abril de 2008

Viatge a París:



Vam anar fins allà amb avió, el 1º dia només arribar, vam anar al aeroport i d’allà de visita al sacre couer , després a dinar i per la vesprada de visita a les invàlides, mes tard a sopar a un restaurant de París i cap a l’hotel perquè estàvem molt cansats.
El 2º dia va ser dels millors de tota la setmana vam anar a EURODISNEY i vam poder pujar a totes les atraccions i cavalcades dels personatges disney, vam passar tot el dia allí la veritat es que va ser molt divertit, i també vam sopar allí, en el village.
Mes tard ja ens vam tornar cap a l’hotel per a dormir i descansar.
El 3º dia vam anar a la saiente chapelle, catedral de nostre dam i de volteta per París,visita a la torre eiffel on vam pujar tots desprès de sopar i cap a l´hotel.
El 4º dia, visita al museu de louvre on vam poder veure diversos quadres de pintors importants com el de el somriure de mona lisa etc …
I per la nit sopar en el restaurant i desprès de volteta amb vaixell per el sena en els mouches.
El 5º dia, va manar al parc ASTERIX tot el dia fins la vesprada, va estar molt divertit, les atraccions i els espectacles estaven molt be i desprès cap al aeroport i cap a Gandia.
I ahì ja es va acabar el viatge..




-el viatge va estar súper be, tots ens heu vam passar súper be a pesar de certes coses que van passar, com una alarma de un hotel que va sonar, i poc més …
Serà inolvidable!!

martes, 26 de febrero de 2008

visita a l´exposició dels maulets



el passat 22 de febrer del 2oO8 vam fer una visita a una exposició sobre els maulets, situada en Gandia, per la coneguda plaça dels colomets.


La exposició ens informava de que ara fa vint anys nasqué Maulets, el Jovent Independentista Revolucionari. Aquest nom remet a les classes populars valencianes que, ara fa 300 anys, lluitaren contra l'ocupació botiflera de Felip V de Borbó (avantpassat de l'actual monarca espanyol), defenent el nostre territori, en favor de la llibertat, que finalment fou arravatada, castigant i reprimint durament els habitants del nostre país.

i per això han decidit fer una exposició d'una mostra de cartells que Maulets, al llarg d'aquestes dues dècades, ha publicat per a fer publicitat d'actes, fer propaganda política o denunciar fets.

en definitiva a mi la exposició em va pareixer molt interesant i didáctica per a la gent.

miércoles, 20 de febrero de 2008

els maulets

Els Maulets van ser un grup partisà de valencians que recolzaven l'Arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris del borbó Felip V.
Per a les batalles, empraven com clam distintiu el so del corn rugós (
Charonia nodifera), el caragol marí més gran de la Mediterrània. Anys després, quan la repressió posterior a la desfeta, tot home que en tinguera un era sospitós d'haver sigut maulet i, per tant, executat.
En l'actualitat, el nom és utilitzat per l'organització juvenil independentista
Maulets.
Orígens
L'expulsió dels àrabs de la península el
1492 significà una minva del nombre de treballadors als camps. En conseqüència, el rei Carles II d'Espanya concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins aleshores eren conreades. Amb aquest permís els nobles imposaren a la nova població cristiana particions de les terres i impostos quantiosos. Potser la necessitat de treball menà aquestes famílies pobres a acceptar les noves condicions; el cas, però, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys.
A les acaballes del
segle XVII una part d'aquesta població camperola en terres d'antuvi àrabs prosperà conreant i exportant vi, brandi i panses, i en menor mesura seda. Fou llavors quan començaren a qüestionar-se els elevats impostos, que reduïen considerablement llurs profits, i provaren d'acabar amb aqueix sistema per tots els mitjans, tant legals com armats. Però la via judicial, en mans dels nobles beneficiaris, fou inútil; i la revolta (anomenada avui en dia Segona Germania) fou esclafada pel virrei i els exèrcits dels nobles l'any 1693 en la batalla de Setla de Nunyes, prop de Muro d'Alcoi.

La segona germania
Els camperols d'aquesta Segona Germania reclamaven si fa no fa el mateix que els Maulets demanarien pocs anys a venir: Rebutjaven els drets dels Senyors sobre les terres dels àrabs expulsats, i recordaven els drets concedits per
Jaume I el Conqueridor durant la conquesta del Regne de València per tal de denunciar l'explotació a què estaven sent sotmesos pels nobles, "qui els tractava com a àrabs", fins a donar-se el cas que les Lleis reials prohibien aquells impostos i tributs als cristians. Els nobles, però, al·legaven que el Rei Felip II d'Aragó, en expulsar els àrabs, els havia donat aquelles terres en propietat, sobre les quals ara tenien tots els drets i que podien imposar sobre els camperols qualsevulla condicions que volgueren.
Tot i això, després de la desfeta militar que patiren, els camperols continuaren sense acceptar la situació, però esperaren una propera oportunitat, la qual apareixeria el 1700, quan
Carles II d'Espanya moria sense fills ni descendència clara.
La guerra de successió
Quan el borbó
Felip V va prendre possessió del Regne com a Felip IV de València ja hi havia nombrosos partidaris de l'Arxiduc Carles d'Àustria, així com al Principat de Catalunya i al Regne de Mallorca. Les raons d'aquests eren diverses, brandant tant la lleialtat a la dinastia de la Casa dels Àustries, com l'odi cap als francesos per part dels mercaders i industrials, i la desconfiança cap a la suposada actitud centralista de Felip V d'Espanya. Però la causa austracista (Habsburg) no hauria guanyat de cap manera al Regne de València sense la decisiva intervenció d'un grup de gent que representava els interessos de totes les classes socials: els mercaders i exportadors de vi, brandy, seda i altres productes agrícoles, políticament i econòmica molt importants, contactaren un personatge clau, el general Joan Baptista Basset.
El General Basset era un valencià, probablement nascut a
Alboraia en una família d'artesans, que sabia parlar com i amb el poble i entenia les seues necessitats i reclamacions. Havia servit a les guerres d'Itàlia i Hongria per al príncep Georg von Hessen-Darmstadt, un noble alemany que havia sigut abans Vicerrei de Catalunya.
El grup de mercaders i exportadors tenien prou motius per oposar-se a Felip V d'Espanya, car tots els seus negocis estaven dirigits cap als
Països Baixos i Anglaterra (conegudes aleshores com les Potències marítimes) i cap a les colònies espanyoles a les Amèriques. Aquestes colònies eren propietat de la corona castellana, i els mercaders de la corona aragonesa hi eren considerats forasters, així que no els era permés de mercadejar lliurement, sinó que havien de vendre els seus béns a través de mitjancers castellans.
El 1701 la guerra havia esclatat a tota Europa per la successió de Carles II, oposant-se les Potències marítimes als interessos unionistes de Felip V d'Espanya. Les exportacions s'aturaren, la qual cosa comportà una crisi econòmica per als mercaders i els els camperols que els venien productes.
Al
Principat de Catalunya, durant el darrer terç del segle XVII, havia aparegut una nova classe social, semblant a la valenciana, composta per productors i exportadors. Encapçalaven un procés d'acumulació de capital guanyant diners amb l'exportació de productes agrícoles que després es reinvertien en una industrialització similar a la que ocorria aleshores a Anglaterra i Holanda. Aquest grup havia elaborat un projecte de recuperació, no només econòmic, sinó també nacional, per al Principat. El seu objectiu era tornar a les estructures i llibertats que l'antiga Constitució Catalana garantia per promoure una regeneració social i econòmica.
Eren coneguts, doncs, com a regeneracionistes. Una persona representativa d'aquests regeneracionistes fou
Narcís Feliu de la Penya, autor d'un llibre intitulat "Fènix de Catalunya", un tractat de teoria política, econòmica i social per renovar les estructures i el desenvolupament del Principat. Aquest moviment va ser ben actiu fins la darrera dècada del segle XVII, durant el regnat compartit de Hesse-Darmstadt. Així doncs, hom pot suposar que el general Basset, mà dreta del Vicerrei i persona culta, tractaria amb ells. Això influenciaria la visió de la realitat valenciana que tenia, car les propostes de Basset i els Maulets foren molt semblants a les dels regeneracionistes. De fet, el grup sencer de Feliu de la Penya recolzaria la causa de Carles II d'Àustria.

evento para san Francisco de Borja el V centenario

San Francisco de Borja y Trastámara (15101572) nació en Gandía (Valencia, España), el 28 de octubre de 1510. Fue el hijo del duque de Gandía y el biznieto del Papa Alejandro VI, Rodrigo Borja.
Aunque de niño fue muy piadoso y deseó convertirse en monje, su familia lo mandó a la corte del emperador Carlos V. Allí destacaría, acompañando al emperador en sus campañas y casándose con una noble portuguesa, Eleanor de Castro Melo e Menezes, con la que tuvo ocho hijos: Carlos, Isabel, João, Álvaro, Fernando, Afonso, Joana y Doroteia.
En 1539, escoltó el cuerpo de la emperatriz Isabel de Portugal a su tumba en Granada. Se dice que, cuando vio el efecto de la muerte sobre la bella emperatriz, decidió «nunca más servir a un señor que se pueda morir». Sin embargo, aún en su juventud, fue nombrado virrey de Cataluña, administrando la provincia con gran eficiencia.
Sus verdaderos intereses fueron otros, sin embargo. Cuando su padre murió, el nuevo Duque de Gandía se retiró a su tierra natal y llevaría, con su familia, una vida entregada puramente a la fe. Por esos tiempos entró en contacto con jesuitas: los Padres Fabro y Araoz. Así fue madurando su deseo de ayudar económicamente a la Orden fundada por Ignacio de Loyola, sobre todo después de hacer los Ejercicios Espirituales. Fue un gran bienhechor del Colegio Romano y fundó el Colegio Jesuita de Gandía, el primero en recibir alumnos seglares.
En 1546 su esposa Eleanor murió y Francisco decidió entrar en la Compañía de Jesús. Ajustó cuentas con sus asuntos mundanos, renunció a sus títulos en favor de su primogénito, Carlos, e inmediatamente se le ofreció el título de cardenal. Lo rechazó, prefiriendo la vida de predicador itinerante. En 1554 se convirtió en el comisario general de los jesuitas en España y, en 1565, a la muerte del Padre Laínez, Padre General de toda la Orden.
Hechos de su Gobierno. La Congregación General II de los Jesuitas se inclinó evidentemente en su elección por el enorme prestigio del otrora Duque de Gandía. El electo revisó las reglas de la SJ y, por influjo de las prácticas de ciertos jesuitas españoles, aumentó el tiempo dedicado a la oración: una hora diaria, por la mañana (Ignacio no había establecido esa norma, dejando a cada miembro de la Compañía que decida al respecto). Borja se preocupó de que cada Provincia jesuita tuviese su noviciado: personalmente fundó el Noviciado de San Andrés del Quirinal, en el que se formaron S. Estanislao Kostka, el predicador polaco Piotr Skarga y el futuro P. General Claudio Aquaviva.
Una de las tareas más delicadas de este gobierno fue negociar con S. Pío V, quien deseaba reintroducir el Oficio cantado en la Compañía. De hecho, esta medida empezó en mayo de 1569, pero solamente en las casas profesas y sin interferir con otras tareas. Pío también ordenó que ningún candidato al sacerdocio de ninguna Orden debía ser ordenado hasta después de su profesión; esto causó grandes problemas a la SJ. Es por eso por lo que todos los jesuitas debían profesar 3 votos solemnes hasta que Gregorio XIII (dic. 1572) restauró la práctica original tal como estaba en las Constituciones escritas por San Ignacio.
Los Colegios prosperaron: de 50 en 1556 pasaron a 163 en 1574. Borja promulgó la primera Ratio Studiorum en 1569. Para su gobierno se apoyó en Visitadores. Se inició la remodelación de la Iglesia del Gesù. El General siguió muy de cerca la evolución de la Contrarreforma en Alemania. Muchas fundaciones jesuitas atendieron a reforzar la causa católica. Una expedición misionera enviada por él a Brasil fue exterminada por los protestantes en altamar (Azevedo y sus compañeros mártires).
Borja recibió misiones especiales de Su Santidad, al igual que Laínez. De viaje a Portugal y a España -pese a sus achaques-, fue muy agasajado. Atendió negocios de la Compañía y delicados encargos diplomáticos en las cortes. El regreso a Roma fue penoso; llegó a la Ciudad Eterna desahuciado, pero feliz de obedecer hasta el fin. Murió el 30 sept. 1572.
Su legado. Su decisión referente a la oración alteró la concepción ignaciana al respecto, hasta que en el s. XX se volvió a la práctica primigenia. Llevó a la práctica la resolución de la CG II de convocar las Congregaciones de Procuradores, que demostró ser una medida muy acertada. Bajo su administración la obra misionera se incrementó y fue próspera. La Compañía fundó nuevas misiones en Florida, México y Perú. Se incrementó la penetración en Brasil. Sugirió a Pío V la creación de la Congregación para la Propagación de la Fe.
Francisco Borja fue canonizado en 1671. Su onomástico se celebra el 3 de octubre.
-yo opino que este acontecimiento es muy importante para los ciudadanos de Gandia, ya que es un hecho de nuestro pasado, y que seria muy interesante que programaran actividades para toda la gente de todas las edades desde los mas pequeños hasta los mas grandes para que todo el mundo pueda participar, y se entere de quien era ese personaje, ya que forma parte de nuestra cultura.

el dia de la paz y el hambre

el pasado 8 de febrero se celebro en mi colegio el dia del hambre donde por la mañana los alumnos solo comieron una manzana en señal de colaboracion, y por la noche en el colegio se realizaron diferentesactividades para los mas pequeños, sobre juegos y eso, también hubo cena donde se cenó pan con sal.



El dia de la paz se celebró tambien a lo largo de esos días, fué una celebración muy bonita, dónde los alumnos de cada curso participaron, se celebró por la mañana en el patio y cada alumno de cada clase ,desde Eso hasta Baxiller leían una frase de paz diferente, al acabar un representante de cada curso soltaba unos globos de elio de colores en señal de paz.

martes, 29 de enero de 2008

exposició dia 25 de gener

Autor: Dani Garcia

El sentiment que motiva el autor és la vida real, la ciutat i el entorn , se sent tancat i plasma en les seues obres lo que sent, la ciutat, l’expressivitat etc el títol de l’exposició és introboonker.

Les fases son:
Primera fase:
El autor ens parla de les cases… de com es la vida al exterior.

Ciutat de booncker I
Ciutat de booncker II
Ciutat de booncker III


Booncker I
Booncker II
Booncker III

Segona fase:
el autor ens parla de coses clares,de com es tot a l´entrada de una casa els quadres tenen mes aparença real.
Les obres en la segona fase son:
Sotazero
Introbooncker
Introbooncker

Tercera fase
El autor ens parla de com es la vida dins d´una casa sense saber res de fora…
Les obres s´anomenen
ST
Introbooncker
introbooncker

la meua valoració personal es que el quadre que mes em va agradar va ser el de punt de partida, era de una xiqueta a la entrada de una casa i estava pintat de manera que tot pareixia real.

miércoles, 23 de enero de 2008

el secreto de Dorian Gray


hace un rato nos emos ido a un exposicion de cuatros que se encuentra en gandia por la famosa plaza de los palomitos.


era una exposición sobre jóvenes artistas Valencianos donde quieren mostrar al público sus trabajos.
trataba a partir de el secreto de dorian gray(oscar wilde)


eligen como motivo el rostro humano para ellos no es una casualidad no es ninguna casualidad encontrar como motivo de trabajo un tema que ofrezca tantas posibilidades de expresión en el campo del arte.todos los dias, cuando nos levantamos de la cama y comenzamos nuestra jornada, vemos reflectada en el espejo nuestra imagen, nos preguntamos sobre nosotros o simplemente nos analizamos.

nuestras fracciones canvian depemde de nuestro estado de animo y la imagen se detienes invitando a dibujarla i pintarla con tal de entrar en la disciplina del arte.
pues en la exposicion se podian encontrar cuadros dondo se esperesaban los estados de animo de persona etc
ha estado muy interensate.


mirando las obras b

miércoles, 16 de enero de 2008

visita al teatre...

hui dia 16 de gener ens en anem de visita al teatre a veure un obra d´Anglès que s´anomena "matahari".
Tracta de un espia que te que esbrinar fets extranys...

també tracta sobre una ballarina.

I lo demes es vorà en l´obra que es a les 11 en el barri del raval i el treatre es molt conegut ja que tots els anys nem a vore un obra diferent.
Les obres de teatre que fan allí son prou divertides i amb un ensenyament didàctic...
el teatre s´anomena "el teatre del raval"

viernes, 11 de enero de 2008

la xiqueta i el seu tresor... (activitat 5)

hi havia una vegada una xiqueta que va descobrir un mapa dins d´una caixa que es trobava en casa de la seva àvia i l’àvia era la marquesa de Luxor, que era el personatge mes important de tot el poble.
La xiqueta ho va trobar un dia m’entres buscava una de les seves nines preferides i pensava que l’àvia li l´hauria furtada i va anar a buscar-la... i en el desvà va trobar la caixa i la va obrir després de molts intents i es va veure uns fulls molt vells i els va observar i va veure que era un mapa molt antic, la xiqueta es va ficar a imaginar i en els seus pensaments pensava que si es tractava de un tresor que estaria amagat en una illa deserta.
Així que el seu interès era tan gran que al dia següent es va alçar en l’esperança de anar per el tresor, li va dir a la seva avia en el almorçar m’entres sentien el transistor, que eixiria per el poble en busca de un pinzell per a l´escola que li feia falta i l`avia li va dir que be però que antes de que es fera de nit la volia un altra vegada en casa.
Així que la xiqueta tota emocionà per el descobriment i per lo que es podria trobar va seguir les pistes del mapa i li conduïen asta el port i d´alli li van dir unes dones que a unes 3 milles es trobava una illa que mai ningú s´havia atrevit a anat i la xiqueta indubtablement es va dirigir pa ca allà a pesar de les advertències de aquelles dones, va alquilar una barqueta i es va dirigir ella soles capa allà però a mitjan camí quan ja veia a lo lluny la illa alguna cosa estrany la va espentar i es va tombar la barqueta... i la xiqueta va desaparèixer i diuen que mai ningú la tornada a vore...
Diuen que hi ha un ser estrany que a cadascun que intenta apropar-se a la illa el fa desaparèixer...

explicació i valoració de la visita que em fet al maga


el dia 9 de gener ens vam anar d´ixida escolar per gandia, i vam arribar al maga que ès museu arqueològic de gandia que va inagurar l´esposició dones en la prehistoria.

aquesta mostra tracta de recuperara l´important paper de les dones que van viure en la prehistòria, a les quals, tradicionalment , s´ha regalat un segon lloc.

es bassa en l´arqueologia de gènere, que pretén identificar i interpretar les activitats en les quals van participar les dones en la prehistòria les dones en la prehistòria fa un recorregut per diferents aspectes del papaer femeni.
va estar molt interesant el museu ja que vam poder enterarnos de com era la vida en la prehistòria, com era el dia a dia etc...
vam vore els collars que confeccionaven les dones, i els dibuixos que feien sobre el sostre etc
que eren linies que perfilaven siluetes de dones sense rostro , figures femenines tallades en pedra, frisos naturalistes ... en totes elles, la dona forma part del grupo,col-laboraven en la caça, la recolecció i es símbol de fertilitat i mare.

miércoles, 9 de enero de 2008

Explicacio que és el “roscon de reyes” i las diferencias con la “casca” valenciana tradicional.


El roscón de Reyes, rosca de Reyes o rosco de Reyes es un pan dulce festivo de forma anular, adornado con rodajas de fruta cristalizada (escarchada) o confitada de colores variados, que se come en España y otros países hispanos —principalmente México— que se suele tomar el día 6 de enero, el día de Reyes, acompañado de una taza de chocolate. Se puede servir en el desayuno o en la merienda.
La casca de yema, también de forma circular, como el roscón, es un pastel de mazapán relleno de yema o boniato confitado. El dulce, "que se hacía con los productos que la gente tenía en la huerta y el corral", mantuvo su supremacía hasta la década de los 60, "cuando empezó a llegar de verdad el roscón y fue desplazando progresivamente a las cascas", agrega Galán, que regenta una pastelería en Albal con el mismo nombre. No obstante, hasta ese momento, eran las reinas indiscutibles del día de Reyes. "Se hacían de muchos tipos y tamaños, desde piezas de 50 gramos a otras de un kilo -detalla-, y se colocaban en canastillas, rodeadas por monedas de chocolate, botellas de champán, también de chocolates, peladillas y ristras de caramelos. Ése era el regalo de Reyes para los niños".

Opinó respecte si pare Noel i Reis Mags

la meua opinio sobre ixe tema es que per a mi si tinguera que triar entre els dos
yo triaria el reis mags simplemet perque m´agraden mes i tenen mes tradició.
el pare noel tame pero esque jo crec que es algo mes comercial.
i tame en gandia els reis mags tenen mes protagonisme com per eixemple esta el dia de reis en la seua cavalgada i te molt mes protagonisme i tota la gent ix al carrer amb els seus fills,amic etc per a vorels, jo trobe que la gent en els reis te mes ilució...

Tamé aixo es per la historia que sempre ens han contat dels reis mags d´Orient amb els seus camells que van arribar asta jesus per una estrella que van seguir i li van arribar gracies al estel en la posada on estaba María, José i Jesus recient nascut i amb la seua sencillesa li van oferir al recient nascut cadascú uns regals un inciens, mirra i or, vestits amb les seus endumentaries caracteritzats per els camells que cadascún portava i s´anomenaven Menjor, Gaspar i Báltasar

"valoració de les vacances de nadal"


les vacances de nadal aquest any han sigut molt bones, meu he passat molt be rodejada de la familia i els amics.
Les he viscudes positivament ,ya que en les vacances les he utilitzaes per a descansar i no fer res ...
he ixit molt com al cine, fins e anat a valència de compres.