exposició dia 25 de gener

Autor: Dani Garcia

El sentiment que motiva el autor és la vida real, la ciutat i el entorn , se sent tancat i plasma en les seues obres lo que sent, la ciutat, l’expressivitat etc el títol de l’exposició és introboonker.

Les fases son:
Primera fase:
El autor ens parla de les cases… de com es la vida al exterior.

Ciutat de booncker I
Ciutat de booncker II
Ciutat de booncker III


Booncker I
Booncker II
Booncker III

Segona fase:
el autor ens parla de coses clares,de com es tot a l´entrada de una casa els quadres tenen mes aparença real.
Les obres en la segona fase son:
Sotazero
Introbooncker
Introbooncker

Tercera fase
El autor ens parla de com es la vida dins d´una casa sense saber res de fora…
Les obres s´anomenen
ST
Introbooncker
introbooncker

la meua valoració personal es que el quadre que mes em va agradar va ser el de punt de partida, era de una xiqueta a la entrada de una casa i estava pintat de manera que tot pareixia real.

el secreto de Dorian Gray

hace un rato nos emos ido a un exposicion de cuatros que se encuentra en gandia por la famosa plaza de los palomitos.

era una exposición sobre jóvenes artistas Valencianos donde quieren mostrar al público sus trabajos.

trataba a partir de el secreto de dorian gray(oscar wilde)

eligen como motivo el rostro humano para ellos no es una casualidad no es ninguna casualidad encontrar como motivo de trabajo un tema que ofrezca tantas posibilidades de expresión en el campo del arte.todos los dias, cuando nos levantamos de la cama y comenzamos nuestra jornada, vemos reflectada en el espejo nuestra imagen, nos preguntamos sobre nosotros o simplemente nos analizamos.

nuestras fracciones canvian depemde de nuestro estado de animo y la imagen se detienes invitando a dibujarla i pintarla con tal de entrar en la disciplina del arte.

pues en la exposicion se podian encontrar cuadros dondo se esperesaban los estados de animo de persona etc

ha estado muy interensate.

mirando las obras b

visita al teatre...

hui dia 16 de gener ens en anem de visita al teatre a veure un obra d´Anglès que s´anomena "matahari".
Tracta de un espia que te que esbrinar fets extranys...

també tracta sobre una ballarina.

I lo demes es vorà en l´obra que es a les 11 en el barri del raval i el treatre es molt conegut ja que tots els anys nem a vore un obra diferent.
Les obres de teatre que fan allí son prou divertides i amb un ensenyament didàctic...
el teatre s´anomena "el teatre del raval"

la xiqueta i el seu tresor... (activitat 5)

hi havia una vegada una xiqueta que va descobrir un mapa dins d´una caixa que es trobava en casa de la seva àvia i l’àvia era la marquesa de Luxor, que era el personatge mes important de tot el poble.
La xiqueta ho va trobar un dia m’entres buscava una de les seves nines preferides i pensava que l’àvia li l´hauria furtada i va anar a buscar-la... i en el desvà va trobar la caixa i la va obrir després de molts intents i es va veure uns fulls molt vells i els va observar i va veure que era un mapa molt antic, la xiqueta es va ficar a imaginar i en els seus pensaments pensava que si es tractava de un tresor que estaria amagat en una illa deserta.
Així que el seu interès era tan gran que al dia següent es va alçar en l’esperança de anar per el tresor, li va dir a la seva avia en el almorçar m’entres sentien el transistor, que eixiria per el poble en busca de un pinzell per a l´escola que li feia falta i l`avia li va dir que be però que antes de que es fera de nit la volia un altra vegada en casa.
Així que la xiqueta tota emocionà per el descobriment i per lo que es podria trobar va seguir les pistes del mapa i li conduïen asta el port i d´alli li van dir unes dones que a unes 3 milles es trobava una illa que mai ningú s´havia atrevit a anat i la xiqueta indubtablement es va dirigir pa ca allà a pesar de les advertències de aquelles dones, va alquilar una barqueta i es va dirigir ella soles capa allà però a mitjan camí quan ja veia a lo lluny la illa alguna cosa estrany la va espentar i es va tombar la barqueta... i la xiqueta va desaparèixer i diuen que mai ningú la tornada a vore...
Diuen que hi ha un ser estrany que a cadascun que intenta apropar-se a la illa el fa desaparèixer...

explicació i valoració de la visita que em fet al maga

el dia 9 de gener ens vam anar d´ixida escolar per gandia, i vam arribar al maga que ès museu arqueològic de gandia que va inagurar l´esposició dones en la prehistoria.

aquesta mostra tracta de recuperara l´important paper de les dones que van viure en la prehistòria, a les quals, tradicionalment , s´ha regalat un segon lloc.

es bassa en l´arqueologia de gènere, que pretén identificar i interpretar les activitats en les quals van participar les dones en la prehistòria les dones en la prehistòria fa un recorregut per diferents aspectes del papaer femeni.

va estar molt interesant el museu ja que vam poder enterarnos de com era la vida en la prehistòria, com era el dia a dia etc...

vam vore els collars que confeccionaven les dones, i els dibuixos que feien sobre el sostre etc

que eren linies que perfilaven siluetes de dones sense rostro , figures femenines tallades en pedra, frisos naturalistes ... en totes elles, la dona forma part del grupo,col-laboraven en la caça, la recolecció i es símbol de fertilitat i mare.

Explicacio que és el “roscon de reyes” i las diferencias con la “casca” valenciana tradicional.

El roscón de Reyes, rosca de Reyes o rosco de Reyes es un pan dulce festivo de forma anular, adornado con rodajas de fruta cristalizada (escarchada) o confitada de colores variados, que se come en España y otros países hispanos —principalmente México— que se suele tomar el día 6 de enero, el día de Reyes, acompañado de una taza de chocolate. Se puede servir en el desayuno o en la merienda.

La casca de yema, también de forma circular, como el roscón, es un pastel de mazapán relleno de yema o boniato confitado. El dulce, "que se hacía con los productos que la gente tenía en la huerta y el corral", mantuvo su supremacía hasta la década de los 60, "cuando empezó a llegar de verdad el roscón y fue desplazando progresivamente a las cascas", agrega Galán, que regenta una pastelería en Albal con el mismo nombre. No obstante, hasta ese momento, eran las reinas indiscutibles del día de Reyes. "Se hacían de muchos tipos y tamaños, desde piezas de 50 gramos a otras de un kilo -detalla-, y se colocaban en canastillas, rodeadas por monedas de chocolate, botellas de champán, también de chocolates, peladillas y ristras de caramelos. Ése era el regalo de Reyes para los niños".

Opinó respecte si pare Noel i Reis Mags

la meua opinio sobre ixe tema es que per a mi si tinguera que triar entre els dos
yo triaria el reis mags simplemet perque m´agraden mes i tenen mes tradició.
el pare noel tame pero esque jo crec que es algo mes comercial.
i tame en gandia els reis mags tenen mes protagonisme com per eixemple esta el dia de reis en la seua cavalgada i te molt mes protagonisme i tota la gent ix al carrer amb els seus fills,amic etc per a vorels, jo trobe que la gent en els reis te mes ilució...

Tamé aixo es per la historia que sempre ens han contat dels reis mags d´Orient amb els seus camells que van arribar asta jesus per una estrella que van seguir i li van arribar gracies al estel en la posada on estaba María, José i Jesus recient nascut i amb la seua sencillesa li van oferir al recient nascut cadascú uns regals un inciens, mirra i or, vestits amb les seus endumentaries caracteritzats per els camells que cadascún portava i s´anomenaven Menjor, Gaspar i Báltasar

"valoració de les vacances de nadal"

les vacances de nadal aquest any han sigut molt bones, meu he passat molt be rodejada de la familia i els amics.
Les he viscudes positivament ,ya que en les vacances les he utilitzaes per a descansar i no fer res ...
he ixit molt com al cine, fins e anat a valència de compres.